LA BALLARINA

   Des de el primer dia aquella casa em va semblar diferent, tant diferent, que després d'un any d'estança. Fins i tot, el record d'aquell primer dia encara em feia fiblar tot el meu cos. Podia notar com aquell cuquet m'anava arronsant per la porta d'entrada i que dissimuladament formava part d'aquell lloc.

   Sempre m'havia semblat un lloc màgic envoltat de colors i olors diferents, personals i propers que poc a poc, m'anaven transformant i que anaven des de aquell suau olor tancat a ocre de nacra, fins un olor de dolça fresa i mel, 
que m'anaven conformant els diferents tempos  d'aquelles habitacions: unes per llegir, altres per parlar, per menjar i cuinar i sobretot per musicar.

   I aquí era en realitat on vivia jo. Dins la música d'aquelles parets, entre el Do que començava a la sortida del Sol i que anava folrant i omplint les estanteries de notes musicals i el Re del final del dia. Tot era musica des de primera hora quan arribava aquella dona, la mestressa de casa, per aixecar les persianes i que l'aire ventes l'atmosfera tancada de la nit.

   Va posar aquell vell tocadiscos en marxa que se'l sentia grinyolar sobre aquell petit diamant que li servia d'agulla. Jo la mirava inquietant descobrint cadascun dels seus moviments silenciosos mentre lliscava sobre aquella brisa de notes que anava voltant sobre si mateixa. La mirava amb deteniment mentre acaronava amb delicadesa la cortina i aixecava la persiana.

   Així, va ser com de cop la llum va anant entrant amb calidesa mentre es distribuïen les seves partícules silencioses i, voladisses dins la meva freda pell.

   Ella em va agafar d'aquella vitrina que era la meva llar i em va donar corda, em va espolsar la pols i em va col·locar be el vestit abans de posar-me sobre la taula. Tremolava el meu cos tant que inclòs el nervis arrivaben més enllà de la meva profunda  anima. Peró encra i aixì, sabia en el fons que aquell era el meu instant. Era l'instant en el que les mans es començaven a moure, l'instant d'estirar el braços ben alts, de caminar de puntetes, de saltar ben alt i de sentir la musica des de el cor. Era aquell instant que sempre havia somiat el de sentir-me com una ballarina.