Aquella
boira ben baixa, sens dubte, acompanyava a les primeres gotes
avergonyides “floquets d'aigua” que anaven emergent per tota
arreu.
Jo
hi era a l'aixopluc del darrera de la porta de la cuina quan el cel
es va anar enfosquint. I vaig mirar sorpresa com s'anaven enterbolint
tots els grisos dels núvols fins arribar més enllà de la cara
oculta de la Lluna.
Al
jardí la roba penjava sobre un fil molt prim voleiant lentament una
dansa i les plantes que li envoltaven feien un conjunt gotier.
Vaig
sortir esperançada, a corre cuita, que la roba no s' hagués mullat
sota aquell parany d'aigua i vaig notar com m'anava humitejant
d'altres aromes més dispersos. A l'arribada la roba ja era molla i
els seus colors suraven sobre un reflexa intens i diluït que eren
aquells rierols d'aigua clara que corrien sota els meus peus.
Mullada,
jo també, tornava amb les últimes inspiracions d'aire humit mentre,
aquelles gotes hialines feien tremolar el meu cos. Portava la colada
penjant sota el braç mirant darrera del vitrall de la cuina com
lliscava incansable la pluja. Les sabates s'havien revestit d'un
fangueig tou i la roba anava discretament espurnejant petits llampecs de llum que s'anaven estenent per tota l'estança.
