Aquell
any, l'estiu s'havia allargat desmesuradament.
Eren
mitjans d'Octubre i des de finals de Maig el Sol s'havia apoderat
dels carrers de la ciutat. Tothom deia que tota aquella densa calitxa
formava part del canvi climàtic. Però, parlar de canvi climàtic
sota el soroll i el fum incombustible del rodar dels cotxes que
anaven desfent l'asfalt, potser era trastocar una idea massa
esborrallada, pensant per si sol, que la ciutat ja era de per si un
canvi climàtic.
Caminava
lentament guardant forces, mentre em deixava embolcallar de totes
les ombres que anava trobant al meu pas. La respiració era molt
feixuga i l'aire calent que s'anava respirant encara em feia moure
més poc a poc i em deixava filar fines gotes de suor que anaven
surant lliurament per entre les comissures del meu cos.
Al
girar una cantonada, vaig notar com una pel·lícula fina d'humitat
s'anava disposant a sobre. Em reconfortava dolçament. I em vaig
apropar fins aquella font que deixava brollar lliurament aquelles
gotes que sortien màgicament del terra. I mentre la suor s'anava
esvaint. Unes altres gotes formaven guàrdia e invadien la tendresa
tèrbola de la calor.
Em
vaig deixar portar pels instints propis de la dura climatologia. I
sense tremolar em vaig endinsar dins d'aquella mar d'aigua que
voleiava a sobre meu i que em folrava una nova pell davant l'atònita
mirada dels transeünts.
