LA FONT MÀGICA

   Aquell any, l'estiu s'havia allargat desmesuradament.

  Eren mitjans d'Octubre i des de finals de Maig el Sol s'havia apoderat dels carrers de la ciutat. Tothom deia que tota aquella densa calitxa formava part del canvi climàtic.   Però, parlar de canvi climàtic sota el soroll i el fum incombustible del rodar dels cotxes que anaven desfent l'asfalt, potser era trastocar una idea massa esborrallada, pensant per si sol, que la ciutat ja era de per si un canvi climàtic.

  Caminava lentament guardant forces, mentre em deixava embolcallar de totes les ombres que anava trobant al meu pas. La respiració era molt feixuga i l'aire calent que s'anava respirant encara em feia moure més poc a poc i em deixava filar fines gotes de suor que anaven surant lliurament per entre les comissures del meu cos.

  Al girar una cantonada, vaig notar com una pel·lícula fina d'humitat s'anava disposant a sobre. Em reconfortava dolçament. I em vaig apropar fins aquella font que deixava brollar lliurament aquelles gotes que sortien màgicament del terra. I mentre la suor s'anava esvaint. Unes altres gotes formaven guàrdia e invadien la tendresa tèrbola de la calor.

  Em vaig deixar portar pels instints propis de la dura climatologia. I sense tremolar em vaig endinsar dins d'aquella mar d'aigua que voleiava a sobre meu i que em folrava una nova pell davant l'atònita mirada dels transeünts.